Assaig

L

locs perduts, somnis reunits, una vida sense sentit. Troba una escala, ascendeix, algú creu que pots perdre a cada pas, en realitat guanyes vida, sent el vent quan pujis, però no et deixis arrossegar per ell. Quan el fred vingui, vine que t'abrigo amb paraules que eixamplen l'ànima, on tot jeu, tot en calma. Vaig dibuixant un vaixell al meu antull de paraules nècies, i altres, no tant. Quartejant les onades segueixo encara que fosquegi i els mars no tinguin clemència. Tinc paciència, es que m'esperen a l'altre costat, amb braços de bat a bat i un somriure homicida, que em mata el cor. No hi ha millor port que el dels teus llavis, trec el cap cada dia per a veure el sol néixer, i per fi arribi el dia, i m'arrossegui fins als teus braços, llavors mai ens separaríem.
Per fi vaig pujar l'escala, malgrat els torbs desgraciats, per a aconseguir veure el blanc dels teus ulls. Vine amb mi, tanca els ulls, això és per sempre.