Davant el mar

Aquí assegut en la riba del mar vaig olorar la brisa que  usurpava el meu nas, em cridaren els vents destruint pensaments foscos i em vaig deixar dur pel so de les gavines. Al seu pas un rastre de sons buits al volar per les roques perfilades davant del bast mar, que amb el seu onatge, pentinava l'aire fen-te lliscar les gotes d'aigua salada per la teva cabellera, bruna i alegre. M'importa una merda el que hagi en l'horitzó, sols qui tinc al meu costat, que se li intuïa un somriure sincer i dolç 

Sempre recordaré els capvespres al teu costat intercanviant els nostres llavis humits de passió desmesurada, amb el sol de cara tancant els ulls i deixant-nos volar com elles; les gavines. 

 

Ara abraça'm.